“Confondre plaer amb felicitat ens fa desgraciats” Parlar de felicitat és científic? No. I aquest és part del problema d’estudiar-la, perquè no hi ha una definició consistent de felicitat i, per tant, no és mesurable Prefereix que parlem de benestar? L’anomenarem felicitat aquí si vol; però el que sí que és ciència i demostrable és que confondre plaer amb benestar, o anomenem-la ara felicitat, ens fa desgraciats. En què es diferencien? El plaer és egoista, la felicitat només és compartida o no és; el plaer és efímer, la felicitat, en canvi, es projecta cap al futur sense límits; el plaer és sensorial i visceral, la felicitat és difusa, etèria... Per què els confonem? Perquè el plaer és més fàcil d’obtenir; però aquesta és també la seva trampa. El plaer és ­addictiu, perquè cada cop necessites més es­tímul –amb substàncies o en conductes– per obtenir la mateixa quantitat de plaer. La felicitat no requereix estímuls? Requereix actituds, una disposició, un camí... I com més felicitat aconsegueixes, més fàcil és obtenir-ne més. Per tant, no existeix l’addicció a la felicitat, però sí al plaer, Per què? Perquè el plaer és dopamina i la felicitat és serotonina. I tots dos són neurotransmissors. La dopamina excita les neurones, que es defensen tancant els receptors. I redueixen cada cop més la gratificació? Per això necessitem augmentar l’estímul agradable –sigui la substància o la conducta– cada cop més, per obtenir la mateixa gratificació i aquesta dinàmica condueix a dosis enormes i a l’addicció. La recerca del plaer genera addicció? I et fa desgraciat a tu i als qui t’estimen. En canvi, la serotonina és inhibidora de les neurones i no les excita, al contrari, ens relaxa i creix en compartir aquest benestar. Algun entrevistat transmetia aquesta pau. Alguns arriben a compartir aquest benestar després d’un llarg camí d’autoconeixement per aconseguir sentir-se un amb el món i els altres. Però, com a científic, li recordaré: sap quina substància impedeix que la serotonina actuï. En prendré nota. La dopamina! Per això buscar el plaer allunya la felicitat. Perquè el benestar desapareix amb la gratificació immediata que ens donen les drogues, el menjar porqueria, o amb conductes com l’addicció compulsiva a les pantalles. Per què confonem plaer i benestar amb tanta facilitat? Perquè el plaer és immediat i més fàcil d’aconseguir que el benestar, però també perquè hi ha interès en què els confonguem i moltes indústries guanyen bilions amb la nostra confusió. En fer-nos confondre plaer i felicitat, a Wall Street, Las Vegas i Silicon Valley i les seves sucursals al planeta es generen bilions cada dia: I sap com s’ anomena aquesta confusió? ...? Economia americana i és gran part de l’eco­nomia mundial, però hauríem de pensar a canviar-la, perquè ens fa desgraciats. De les deu principals exportacions dels EUA quatre són substàncies o conductes addictives. La més recent és l’addicció digital. I ara en la pandèmia oblidem una altra cosa. Què ens aconsella? Mascaretes, distància i higiene... I menjar sa. El virus ataca sobretot els més mal alimentats, els obesos i els diabètics. Per què? El menjar ultraprocessat estimula la secreció d’insulina i deprimeix el sistema immunològic; a més, els receptors de dopamina de cada cèl·lula, anomenats ACE2, són el punt on el virus injecta el seu ARN i infecta l’organisme. El menjar porqueria, entre altres efectes, inflama els teixits i així contribueix a una sobrereacció immunològica. Doncs a menjar millor . Una bona dieta no et fa immune al virus, però sí més resistent. Què està investigant ara? Soc endocrinòleg pediatre i em preocupa l’educació. Quan va arribar la pandèmia era a París amb una ajuda Fulbright al CRI ( Centre de Recherche Interdisciplinaire) per desenvolupar tècniques que permetin combatre l’addicció a les pantalles en els nens. Són part del problema del plaer? I poden ser la solució en el futur. I ara: si ges­tiona bé la seva dopamina i la seva serotonina, és a dir, les seves addiccions començant pel menjar, podrà viure més de 100 anys jugant a tennis fins al final. Per què n’està tan segur? L’altre projecte que tinc a París amb el neurocientífic i enginyer robòtic Philippe Gaussier és una versió robòtica del sistema límbic, el que gestiona les emocions. Que funciona. Per a què serveix? Ens permet explicar el que passa al cervell durant la depressió i l’addicció. Té aplicacions? Vull aplicar el model per combatre psicopatologies. És interessant que estiguem coordinant els nostres dos cervells i els d’un gran equip per crear un model de tots. I ja tenim conclusions amb aplicacions ara mateix.
Hatros de Streptococcus Els estreptococs són bacteris globulars gram-positives que creixen en parells o cadenes. Són part de la flora normal de mucoses. Són negatius a l'enzim catalasa-oxidasa i són fermentadors; majoritàriament anaerobis facultatius i altres anaerobis estrictes. Per a la seva classificació es divideixen en categories que es basen en propietats de creixement, tipus d'hemòlisi i activitats bioquímiques: piògens orals enterococs làctics anaerobis Una altra classificació dels estreptococs és en els grups de Lancefield, es basa en les diferències serològiques. Els estreptococs són classificats per un grup específic de carbohidrats. Els antígens de tots els grups, a excepció de el grup D, resideix a la paret cel·lular, i específicament depèn de la naturalesa del seu fracció de cadena terminal composta de residus d'oligosacàrids. El grup antigènic D no posseeix una paret cel·lular de carbohidrats però un àcid teicoico conté glucosa i D-alanina. Els ceps de estreptococs es classifiquen també d'acord a el tipus d'hemòlisi: Hemòlisi alfa-hemòlisi parcial, manifestada com una zona verda descolorida al voltant de la colònia. Hemòlisi beta és una hemòlisi completa, s'observa una zona clara i incolora. Hemòlisi gamma-hemòlisi no detectable classificació serològica GRUP A S. pyogenes GRUP B S. agalactiae GRUP C S equisimilis S. equi S. zooepidemicus S. dysgalactiae GRUP D S. bovis S. equinus S. faecalis S. porcinus S. faecium S. avium GRUP E S. lentis GRUP G S. canis Cada espècie de estreptococs té un lloc preferencial en les diferents espècies. A les tonsilas, Streptococcus pyogenes en humans, Streptococcus zooepidermicus en eugues, Streptococcus agalactiae en la glàndula mamària de bovins, Streptococcus uberis i Streptococcus dysgalactiae poden trobar-se en la pell o el tracte intestinal tant com en la mamella de la vaca. La transmissió és per contacte directe o en aerosols. CÀPSULES Els estreptococs dels grups A i C tenen una càpsula d'àcid hialurònic, la càpsula és un polímer de N-acetilglucosamina i és poc antigènica, posseeix propietats antifagocíticas. Amb la presència de càpsula del bacteri posseeix una forta càrrega negativa que repel·leix a les cèl·lules fagocítiques. fímbries Les fímbries d'alguns estreptococs són responsables per a la fixació dels bacteris a les cèl·lules epitelials, un pas necessari per a la colonització. ROTEÏNA M La proteïna M està associada amb les fímbries i és un important antigen de la paret cel·lular, és làbil a la tripsina i altres enzims proteolítics. Té una acció antifagocítica que protegeix el bacteri de la ingestió per leucòcits polimorfonuclears. ÀCIDS lipoteicoicos Els àcids lipoteicoicos són responsables de la l'especificitat de el grup D i grup N (S. lactis) només. Estan units a la membrana citoplasmàtica, faciliten el transport d'ions divalents (Mg) a través de la paret cel·lular. Els àcids lipoteicoicos poden contribuir a la unió i colonització de les mucoses. peptidoglicà El peptidoglicà és antigènic i té reacció creuada amb el peptidoglicà de moltes altres bacteris. Semblant a l'endotoxina de bacteris gramnegatius, la seva reacció inclou febre, necrosi dèrmica i cardíaca a més de lisi d'eritròcits i plaquetes. estreptolisina O Tots els grups A i alguns B, C, F i G de estreptococs produeixen estreptolisina O. Aquesta hemolisina és reversiblement inactivada amb oxigen, és antigènica i indueix anticossos neutralitzants. Aquesta estreptolisina danya la membrana dels eritròcits i altres cèl·lules. estreptolisina S És una molècula de baix pes molecular estable amb oxigen, un hemolisina que no estimula la producció d'anticossos neutralitzants. És d'efectes similars a la estreptolisina O, però és menys activa. ialuronidasa Aquest enzim té un efecte lític sobre el teixit conjuntiu. La hialuronidasa és produïda per Streptococcus suis, pneumococs i els estreptococs dels grups A, B i C. És activa contra l'àcid hialurònic de la càpsula. estreptocinasa O també anomenada fibrinolisina, un enzim que catalisa la conversió de fibrinogen a fibrina, és produïda pel grup A i alguns membres de el grup C i G. L'enzim és immunogènica i indueix anticossos en el curs de la malaltia. Aquest enzim prevé la formació de barreres de fibrina a la perifèria de les lesions. DESOXIRIBONUCLEASA B Despolimeritza l'ADN i pot liquar exsudat inflamatori viscós, per disseminar. ALTRES PRODUCTES extracel·lulars Nucleases, proteïnases i neuraminidasa són produïdes pel grup A i altres estreptococs. La nicotinamida adenín dinucleotidasa, hidrolitza a l'NAD, 1 coofactor dels enzims respiratòries. GRUP A D'estreptococs Streptococcus pyogenes